Bon estiu i ... fins aviat !!

Ja hem acabat el curs, només ens falta entregar alguns treballs via Moodle i ja podrem gaudir de les merescudes vacances.

En referència a aquesta assignatura, "Planificació", he de dir que allò que més valoro de tot el que he après és la necessitat de renovar-se com a docent, de buscar contínuament nous mètodes i estratègies per atreure l'interès d el'alumnat i alhora passar-s'ho bé, ja que considero que aquesta és la manera idònia per a aprendre i ensenyar.

Com exemples d'això podem trobar l'ús de les TIC i de diferents plataformes digitals, les quals apropen l'educació a una societat on els "media" tenen un pes i una trascendència molt significativa. També m'agradaria destacar la utilitat de molts recursos: articles, comentaris de blogs, videos d'escoles innovadores, contes, debats sobre tamàtiques diverses ...


Aquesta matèria ha sigut una de les quals he extret una conclusió aplicable al treball i a la vida en general, amb al·legria, ganes i esforç el resultat sempre serà positiu, així com gratificant.


Fins aviat.. gaudim ara que és hora de l'estiu i tornem així amb les piles renovades i amb idees noves que aplicar al món escolar. Au revoir !!!!

La nostra visita a l'escola Voramar

El darrer dimecres 13 de juny vam presentar a classe la visita a l'escola Voramar realitzada pel meu grup, format pel Blai, en Julio, en Ferran i jo, Carlos.

Amb un Powerpoint vam explicar que el centre educatiu Voramar es troba situat al barri del Poble Nou, pertanyent al districte barceloní de Sant Martí, una escola privada que imparteix classes d'educació infantil, primària i secundària.

Allà vam reunir-nos, o entrevistar-nos, amb en Toni, tutor de 5è A i ex-mestre del nostre company Julio, qui va respondre amablement a les diferents preguntes plantejades sobre la disposició i organització de les aules, diferent segons l'època de l'any, l'ús de l'avaluació, la utilització de les TIC o la comunicació entre els mestres per tal de prendre els decisions adequades, entre d'altres qüestions.

Aquí deixo una foto del moment on ens trobàvem xerrant amb en Toni, i una altra a l'entrada del Voramar.

L'avaluació com a eina docent

Un dels aspectes docents que hem treballat durant aquest semestre a la matèria de Planificació, Disseny i Avaluació de l'Aprenentatge i l'Activitat Docent, l'avaluació.Durant aquest curs hem après que hi diferetns tipus d'avaluació, entre els que destaquen :


- L'avaluació inicial per fer-nos una idea dels coneixements previs que l'alumnat disposa d'un tema determinat


- L'avaluació final, on l'alalumnat ha de  demostrar què ha après i com ho ha fet respecte a una matèria o un tema concret

- L'avaluació continuada, compresa com a un procés on s' experimenta una evolució en l'aprenentatge, el nivell de coneixements i el domini de l'alumnat respecte a un contingut específic.

Desde el meu punt de vista, interpreto l'avaluació com a eina docent., pràctica per a conèixer l'estat inicial dels nostres alumnes, saber quins continguts presenten més dificultats que uns altres o replantejar-nos la manera d'ensenyar o de treballar un temari específic. No obstant, m'agradaria destacar que considero que, degut que els mestres han de ser flexibles i proporcionar una ajuda ajustada als seus alumnes, l'avaluació també ha de ser un recurs flexible i modificable, d'acord a l'evolució experiementada per cadascú.

Lola y Lalo no valen lo mismo en el aparato escolar (Rosa María Torres)

Aquest article ha sigut un altre recurs que he considerat pràctic i molt útil de cara a la formació de furturs discents, com és el meu cas, tot i que també pot tenir molta repercusió en mestres que exerceixen la seva feina o en qualsevol persona interesada en un tema d'actualitat, que no hauri ade ser-ho, com és el masclisme.

Una de les funcions de l'escola és socialitzar, crear futurs ciutadans amb valors, i d'això parla aquest article, el qual posseeix una gran riquesa lèxica, ja que abunden els adjectius, tots molt adequats i molt ben emprats. En aquesta funció de l'escola, es desenvolupen en alguns centres o a partir d'alguns mestres, una funció invisible, però alhora molt fosca: la de promoure el masclisme, inculcar-ho als alumnes durant els seus primers anys d'escolarització, a fi que quan creixin no qüestionin un possible rol o conducta submissa de la dona dins la nostra societat.

El mèrit d'aquest article és la protesta vers una realitat incòmode, tractada o interpretada des d'un organisme que es té en molt alta estima: l'Escola. * Imatge extreta del blog de la Rosa Maria Torres, la qual reflexa gràficament el tracte desigual a nens i a nenes-

Educar la mirada... y el oído (José Contreras)

En primer lloc, he de dir que estic agraït per haver disposat d'aquest article, el qual és ple de positivisme, ànims pels educadors i mestres i lliçons sobre temes d'actualitat, temes qie segons el meu parer, a l'escola són algunes vegades tractats com a tabú o no se'ls atribueix la importància que necessiten. Em refereixo a  l'atenció a la diversitat, ja sigui intel·lectual, ètnica, física, etc.

Un dels aspectes on aprofundeix l'autor és en el comportament del mestre enfront dels alumnes, el qual, a vegades, és condicionat negativament per prejudicis negatius que creen falses expectatives en el tracte amb l'alumnat. Aquest fenòmen és anomenat " Efecte Pigmalió" i crec que és un tret amb què els educadors han d'anar molt en compte, el tracte i la interpretació sobre els altres té una reacció en ells; si creem expectatives negatives, actuarem, sovint de manera incoscient, d'acord per a que aquestes es compleixin, produint terribles repercusions en l'aprenentatge i desenvolupament dels discents.

Personalment, m'ha agradat el fonament de l'article, el qual interpreto com que la singularitat és una virtut, cadascú és com és i això és molt bonic, i a l'escola s'ha d'intentar extreure el màxim possible de l'individu, no posar-hi obstacles, sinó col·laborar en el desenvolupament personal i acadèmic.

Per últim, volia esmentar novament la utilitat d'aquest article, un recurs pràctic i que anima a la reflexió, molt recomanable per a docents i futurs mestres. No obstant, crec que el tracte amb els altres, fonament de l'article, també és molt important a professions com la infermeria, la psicologia o qualsevol treball de cara al públic. Hem de vigilar què diem i com ho diem. Tot té una repercusió, causa- conseqüència.

Fem classe al carrer

El darrer dimecres 23 de maig vam realitzar la classe de Planificació al carrer, al costat de l'estació de metro Mundet. Aquesta proposta, en general, ens ha semblat molt original, ja que és una alternativa a les classes ordinàries, a la vegada que ens serveix com a protesta contra les retallades en educació i la pujada de taxes, motius pels quals al campus s'ha declarat en jornades reivindicatives.

La sessió la vam dedicar a conèixer els diferents serveis externs a l'escola que colaboren a

en tasques educatives, molts dels quals donen suport a l'atenció a la diversitat. Cal dir que vam dividir-nso en grups, rotllanes, de 7-8 persones, les quals haviem d'explicar el servei que ens havia sigut assignat prèviament. Aquests van ser alguns dels serveis que vam conèixer:

- CREDA, centres educatius per a l'alumnat amb deficiències auditives. Aquests organismes disposen de psicòlegs, pedagogs i logopedes, els quals atenen els diferents agents que formen part de l'escola, tant mestres com discents.


- Els EAP, equips d'assessorament i atenció psicopedagògica, organismes que col·laboren amb l'escola per tal que es pugui desenvolupar un aprenentatge i una educació d'acord a les necessitats individuals dels alumnes, oferint ajudes i suport en les diverses dificultats que mestres i alumnes puguin trobar.  


- Camps d'aprenetatge, semblant a les colònies, on els alumnes visiten una zona o poble específic i realitzen una immersió cultural, monitoritzats per mestres que programen activitats d'acord amb el contingut curricular i l'indret on es troben.


- Els CREDV són centres de suport educatius per aquell alumnat que disposa de deficiències visual. En la sessió realitzada al carrer vam comptar amb la presència d'un home que treballava en aquest tipus de centres, qui ens va explicar de bona mà les activitats i el funcionament d'aquests.

Una nit amb bona companyia

El darrer divendres vaig quedar-me a dormir al gimnàs, ja que es troba ocupat, en companyia d'alguns i algunes de classe. La sensació va ser molt positiva, hi havia molt bon rotllo, xerrades i debats molt interessants i, de pas, vam col·laborar en la creació de pancartes i material de protesta, el qual emprarem a la manifestació de demà passat, dimecres.

* Fotografia de la preparació del material per a la Manifestació del 22-M.

Aqui us deixo una foto que vaig fer en llevar-me.