En primer lloc, he de dir que estic agraït per haver disposat d'aquest article, el qual és ple de positivisme, ànims pels educadors i mestres i lliçons sobre temes d'actualitat, temes qie segons el meu parer, a l'escola són algunes vegades tractats com a tabú o no se'ls atribueix la importància que necessiten. Em refereixo a l'atenció a la diversitat, ja sigui intel·lectual, ètnica, física, etc.
Un dels aspectes on aprofundeix l'autor és en el comportament del mestre enfront dels alumnes, el qual, a vegades, és condicionat negativament per prejudicis negatius que creen falses expectatives en el tracte amb l'alumnat. Aquest fenòmen és anomenat " Efecte Pigmalió" i crec que és un tret amb què els educadors han d'anar molt en compte, el tracte i la interpretació sobre els altres té una reacció en ells; si creem expectatives negatives, actuarem, sovint de manera incoscient, d'acord per a que aquestes es compleixin, produint terribles repercusions en l'aprenentatge i desenvolupament dels discents.
Personalment, m'ha agradat el fonament de l'article, el qual interpreto com que la singularitat és una virtut, cadascú és com és i això és molt bonic, i a l'escola s'ha d'intentar extreure el màxim possible de l'individu, no posar-hi obstacles, sinó col·laborar en el desenvolupament personal i acadèmic.
Per últim, volia esmentar novament la utilitat d'aquest article, un recurs pràctic i que anima a la reflexió, molt recomanable per a docents i futurs mestres. No obstant, crec que el tracte amb els altres, fonament de l'article, també és molt important a professions com la infermeria, la psicologia o qualsevol treball de cara al públic. Hem de vigilar què diem i com ho diem. Tot té una repercusió, causa- conseqüència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario